És el conill un animal nocturn?

Havíem sentit a parlar de que els conills eren uns animals especialment actius durant la nit... però, per què? Decidits a comprovar-ho i entendre-ho vam anar a la granja un dissabte al vespre. A mesura que el sol s'amagava per l'horitzó, a les conilleres s'hi sentia més i més enrenou. Caram! Si que estan neguitosos...

En Jordi recordava haver vist un tros de documental on explicaven que la major part de la seva alimentació es duia a terme a la nit, ja que durant el dia feien vida dins dels caus. 

Amb aquest comentari vam entendre, de sobte, per què el conill era un animal amb tanta activitat nocturna: durant el dia roman dins del cau protegint-se dels depredadors i és a la nit, mentre la majoria dels animals dormen, quan aprofiten per sortir a buscar aliment.

La veritat és que els pots on tenen el menjar a la conillera eren buits cada matí. És curiós com, estant en captivitat i sense cap tipus d'amenaça per part d'algun depredador, el seu instint els empeny a alimentar-se durant la nit. Fascinant.

Ara ens preguntem... de quins animals s'amaga el conill? Ho intentarem respondre a la següent entrada.

Conill durant la nit

AMLJF

Què vol dir rosegador?

Per definició, un rosegador és un mamífer de mida petita que té dues dents incisives llargues i tallants a dalt i a baix de la boca que li serveixen per rosegar aliments o coses. 

Abans de conèixer aquesta definició, nosaltres classificàvem el conill com a mamífer rosegador, ja que a vegades els vèiem mossegant fusta, la gàbia i aliments durs... no obstant, els conills NO SÓN rosegadors. Ens vam quedar parats, però ben mirat, els conills poques coses comparteixen amb un rosegador.

Investigant una mica més enllà vam descobrir que els rosegadors representen un 42% del total de mamífers; amb unes 2280 espècies de rosegadors diferents. 

Però... si no és un rosegador, per què el veiem rosegant fustes i petits troncs? La resposta ens la va donar l'àvia de la Marta: els conills esmolen i gasten les seves dents amb l'ajuda de fustes o altres objectes a propòsit. Ho han de fer periòdicament, ja que si no ho fessin, les seves dents creixerien de manera desproporcionada causant-lis ferides a la boca i a les genives.

Conill amb creixement excessiu de les dents

AMLJF

Què passa a l'interior de la mare?

Una de les preguntes que ens rondava pel cap des de l'inici del treball era la següent: Quan una conilla està embarassada, es forma una única placenta per a totes les cries o cada exemplar compta amb la seva pròpia placenta?

Aquest fet ens té realment intrigats ja que quan vam visitar la granja dies després del part, vam veure a la mare menjar-se trossos de la placenta; el problema va ser que no vam distingir a simple vista si era una sola o vàries.

La nostra hipòtesi és: com que tots els conills han sortit amb el pelatge i les taques diferents, creiem que cada exemplar s'ha gestat dins d'una placenta pròpia; és a dir: la nostra conilla comptava amb 9 placentes al seu interior. De no haver estat així, haurien sortit tots iguals. 

Tenint en compte la informació consultada i les explicacions de l'àvia de la marta, podem afirmar que quan les conilles es queden embarassades, creen una placenta individual per a cada cria.

Esquema d'una placenta animal

AMLJF

Quin és el seu hàbitat ideal?

Anteriorment hem estat parlant de la seva dieta ideal, ara ens preguntem: quin és el seu hàbitat real/ideal? Observem que els nostres conills fan vida a la conillera, i no estan del tot malament, però sabem del cert que aquest no és el seu hàbitat original.
Tal com hem descrit a l'entrada on hem descobert que el conill és originari d'Espanya, creiem que el seu habitat ideal es troba allà on hi hagi grans extensions de terreny verd amb vegetals i arbustos no gaire alts on poder trobar aliment i amagatall. Un terreny amb algun arbre fruiter i un sòl no gaire dur per tal que puguin construir els seus caus.

Hem comparat les nostres hipòtesis amb la informació trobada i només ens caldria afegir que els conills prefereixen viure en zones seques amb sòl sorrenc properes al nivell del mar tot i que també poden viure als boscos. S'han adaptat molt bé a l'activitat humana, fins al punt de poder trobar grups de conills vivint prop de camps de cultiu i fins i tot a l'interior de cementiris. 

Conills en llibertat

AMLJF

Obren els ulls i mengen

Tal com va vaticinar l'àvia de la Marta i com vam poder llegir en les pàgines web consultades, les cries de conill van obrir els ulls passats 15 dies des del part.
Ens vam qüestionar el següent: Per què 15 dies i no unes hores? Pensem que els ulls dels conills són molt sensibles a la llum i per això necessiten passar un temps tancats, per a poc a poc acostumar-se a la claror ambiental. Més o menys com els humans, que no obrim els ulls fins passades unes quantes hores. Els conills estan programats per obrir-los passats 15 dies per què és el seu moment idoni per fer-ho, si ho fessin abans d'hora, potser els causaria una lesió ocular. 

Hem observat que l'esdeveniment de l'obertura d'ulls va més enllà de ser una simple anècdota; es tracta del moment en què el conill comença a caminar per la conillera reconeixent l'espai i el més important: és el moment en què comença a alternar la llet materna amb el pinso.

Sorgeix la següent pregunta/observació: A la conillera, combinen la llet amb el pinso... però en estat salvatge, quina seria la seva alimentació habitual? Sabem que els conills domèstics mengen pinso, enciam i pastanagues; però quina és la seva alimentació real?

Creiem que aquesta alimentació es basaria en la gran majoria de vegetals que pogués haver en el territori salvatge del conill, algun insecte i en el fruit d'algun arbre proper.
Fent recerca hem descobert el següent: els conills s'alimenten principalment de plantes poàcies i/o fabàcies, tiges, escorces, arrels, bulbs, llavors i plançons. Així que descartem la idea de què mengin insectes de manera habitual i afegim el fet de què són animals que a vegades es mengen els seus excrements per tal de reabsorbir més i millor els aliments.
Llavors... què passa amb les pastanagues que mengen a les pel·lícules? Tot i que les pastanagues formen part de la seva dieta, no en fan un consum prioritari ni excessiu. El fet que pensem que aquesta hortalissa és essencial per a l'animal no és més que una idea inculcada pels dibuixos animats. 

Pel que fa al seu comportament, observem que segueixen sent animals molt parats i continuen reposant a la conillera apilats un sobre l'altre per tal de mantenir l'escalfor. Hem pesat i mesurat un altre exemplar; en aquest cas les dades obtingudes han estat: 200g de pes i 17cm de cap a cua.

Conills apilats

Exemplar mesurat i pesat

AMLJF

Va de pèl

A la nostra quarta entrada (Punt de partida) esmenàvem que, una de les maneres de saber que una conilla podria estar embarassada era observar si aquesta s'arrancava el pèl de la panxa. 

En un primer moment no sabíem per què ho feia; pensàvem que una de les causes podria ser el nerviosisme o l'estrès.

No obstant, quan vam veure els 8 conillets acabats de nàixer dormint a la conillera li vam trobar un possible sentit al ritual d'arrencar-se el pèl del ventre: aquest pèl farà funció de llit i proporcionarà calor a les cries acabades de nàixer. Ens va semblar una molt bona explicació al fenomen que, més tard, vam poder-la confirmar amb la informació trobada a la xarxa. 

Ja ha passat una setmana des de la nostra última visita a la granja; als conills ja els ha sortit el pèl. El seu pelatge correspon amb el color de pell que vam veure i descriure a l'entrada anterior.

No obstant, encara no han obert els ulls; aquest fet es produirà passats 15 dies després del part. 

Vam pesar i mesurar un altre exemplar. Les dades obtingudes han estat: 100g de pes i 12 cm de cap a cua. Han crescut gairebé el doble en ambdues mesures des de la setmana passada. 

En la nostra propera visita esperem veure les cries ja amb els ulls ben oberts.

cries amb pèl

AMLJF

Quantes cries pot tenir una conilla en un sol part?

Aquesta pregunta ens va sorgir en el moment en què vam saber que una de les conilles de la granja estava a punt de donar a llum. Sabem que neixen molts conills en un sol part, però no coneixem el nombre mitjà.

Per la mida de la mare i per les sensacions obtingudes en el moment de palpar la panxa de la conilla, creiem que del mateix part en sortiran 5 o 6 cries.

El dia del part va arribar, i en quant vam poder ens vam dirigir a la granja per poder veure els conills.

Ni 5 ni 6... en van néixer 9! Tot i que un va morir a l'hora del part.

Han nascut amb els ulls tancats i amb absència de pèl. Tot i no tenir pelatge, podem intuir el seu futur color pel seu to de pell; en total en tenim 5 de color negre i 3 blancs amb taques negres.

Hem pesat i mesurat un exemplar: fa 50 grams de pes i 7 centímetres de cap a cua.

Anirem apropant-nos a la granja periòdicament per observar en quin moment obren els ulls i quan els comença a créixer el pèl.

La Mare

Les cries

AMLJF