Comiat

Després d'haver estat dos mesos treballant, observant, fent hipòtesis, investigant i estudiant els conills hem decidit posar el punt final al nostre blog. Han estat dos mesos plens de preguntes, respostes  i recerca relacionada amb l'hàbitat, l'alimentació i la morfologia dels conills. Dos mesos on hem descobert i après moltes coses sobre un animal en concret, però per sobre de tot, dos mesos on hem après a treballar medi d'una manera diferent que de ben segur ens servirà quan siguem mestres i estiguem al càrrec d'una aula.

Hem procurat anar més enllà de la simple pregunta-resposta; hem fet hipòtesis i hem imaginat el perquè de les coses, fent-nos adonar que en realitat sabíem més del que ens pensàvem. 

Per dur a terme la fonamentació teòrica d'aquest blog, ens hem servit de documentals, pàgines web, programes de televisió i de l'ajuda i l'experiència d'una persona que porta tractant amb animals des de sempre: l'àvia de la Marta. Hem après a conversar tot imaginant sobre un tema, a contrastar informació i a fer una tria acurada de les dades trobades. 

També cal mencionar el fet de que la primera vegada que vam dur a terme aquest treball, no ho vam fer de la manera correcte i per tant, no vam extreure tot el suc que aquest treball pot arribar a oferir. En aquest segon intent hem sabut valorar la riquesa de treballar medi amb aquest sistema, fent de nosaltres alumnes (i futurs mestres) més curiosos i amb el cap formulant bones preguntes a tothora. 

Com a punt positiu remarquem la funcionalitat de treballar medi amb aquest mètode.

Com punt negatiu remarquem el fet de que potser hagués calgut concretar una mica més el tema. És a dir: els conills era un bon punt de partida, però és un tema massa ampli com per tractar-lo en la seva totalitat amb els nens. Creiem que de cara a treballar amb aquest sistema en una escola, caldrà centrar-nos en un aspecte en concret de l'animal; per exemple: el seu hàbitat, la seva morfologia o el seu comportament. Tot i que de manera ordenada i molt seleccionada es pot tractar un aspecte de cada dimensió de l'animal. 

Estem molt contents i satisfets amb el resultat obtingut i desitgem que aquest blog pugui servir de guia per a qualsevol mestre que vulgui tractar l'àrea de medi d'una manera diferent, atractiva i significativa.

AMLJF

Quants anys viu un conill?

Sabem que cada ésser viu té una esperança de vida mitjana... però també en som conscients d'aquelles excepcions que ens deixen a tots bocabadats; com aquells ancians que tenen més de 100 anys i aquelles mascotes que normalment viuen 3 o 4 anys i ja fa més d'una dècada que viuen amb nosaltres. 

És per això que creiem que els conills que viuen en estat salvatge viuran menys temps que els conills domèstics. Per una senzilla raó: un conill domèstic té totes les atencions i alimentació que li calen per viure bé (en principi, és clar) i un conill en estat salvatge està exposat de manera constant als perills dels depredadors, canvis meteorològics bruscos i a una mala alimentació per falta de recursos.

Al programa de televisió Veterinaris vam sentir com li explicaven aquest tema a una clienta que acudia a la consulta amb la seva mascota. Un conill sa pot arribar a viure de 6 a 8 anys, tot i que alguns exemplars han arribat als 10 o 11. Els conills adults que observem a la granja tenen 3 anys.

La Marta agafant un conill de 3 setmanes de vida

AMLJF

Tots els conills blancs tenen els ulls vermells?

Aquesta pregunta, tot i que la responem a aquestes altures del blog, ens va sorgir just quan vam decidir l'animal que volíem treballar. Va sorgir arran de l'observació que va fer l'Anna: tots els conills blancs que he vist, tenien els ulls blancs! No obstant, en Ferran deia que no tots els conills blancs els tenien vermells... que només passava amb els que eren albins.

Tenim la gran sort de què a la granja tenim un exemplar adult totalment blanc i... amb els ulls vermells! Al ser completament blanc, suposem que podria ser un conill albí, però no n'estem del tot segurs, ja que l'àvia de la Marta no ens va saber dir si ho era o no.

No obstant, l'Anna va comentar que quan un conill (o qualsevol animal) té els ulls d'aquest color, significava que aquell exemplar no podruïa una determinada substància química i aquest fet provocava que els seus ulls fossin d'aquest color. 

A la documentació trobada vam poder llegir que, efectivament, els conills que tenen els ulls vermells és degut a què no tenen pigmentació en els ulls a causa de què no produeixen melanina. El color vermell és donat per la sang que circula per l'ull. No obstant, no és sinònim de què l'animal sigui albí; ja que hem vist fotos de conills albins amb els ulls blancs o blaus. 

Conill blanc amb ulls vermells

Conill albí amb ulls blaus

AMLJF

Va de bigotis

Per a què serveixen exactament els bigotis dels conills? Tindran la mateixa funció que els d'un gat o un ratolí?

La resposta a aquesta pregunta pot semblar senzilla i ràpida de fer... però la qüestió ens va mantenir enfeinats una bona estona. Com que són animals principalment nocturns, creiem que els seus bigotis els serviran per orientar-se i guiar-se millor en l'espai; calculant l'ample d'un forat per on poder passar o per saber si tenen cap obstacle al costat o al davant. Ens trobem llavors amb la mateixa funció que duen a terme els bigotis dels ratolins, gats, etc.

Fent recerca hem descobert que els seus bigotis (que creixen al voltant del nas i els ulls) serveixen, com hem suposat abans, per orientar-se a la foscor. Gràcies a les terminacions nervioses que posseeixen poden detectar vibracions, sensacions tàctils, corrents d'aire, entre d'altres. És per això que es recomana NO tallar mai els bigotis de cap animal que en tingui... això només el perjudicaria.

Bigotis de conill

AMLJF

De quins animals fuig el conill?

A l'última entrada que vam escriure ens vam formular una nova pregunta: de quins animals s'amaga el conill? Com la resta d'animals que habiten el planeta, el conill ha de fugir i protegir-se de diversos depredadors que se'l menjaran en quant se'ls presenti una ocasió.

Quins són aquests depredadors? Aquesta pregunta va sorgir a continuació. Tenim clar que han de ser animals amb activitat diürna, motiu pel qual els conills aprofiten per sortir a la nit, mentre els seus depredadors dormen. Com que els conills no són plantes, estem segurs de què els seus depredadors seran animals carnívors de mida semblant o superior a la seva. 

Tenint en compte les característiques enumerades anteriorment, vam elaborar una llista dels seus possibles depredadors: serps, aus rapinyaires, guineus, coiots i per descomptat l'ésser humà.

Vam fer recerca i vam descobrir que el conill té molts més animals als que evitar durant les seves sortides del cau: són un potencial depredador els que hem citat anteriorment juntament amb les fures, gossos, grans llangardaixos, gats, llops, mofetes i mosteles. Encara que de ben segur se'ns escapa algun.

Guineu perseguint un conill

AMLJF

És el conill un animal nocturn?

Havíem sentit a parlar de que els conills eren uns animals especialment actius durant la nit... però, per què? Decidits a comprovar-ho i entendre-ho vam anar a la granja un dissabte al vespre. A mesura que el sol s'amagava per l'horitzó, a les conilleres s'hi sentia més i més enrenou. Caram! Si que estan neguitosos...

En Jordi recordava haver vist un tros de documental on explicaven que la major part de la seva alimentació es duia a terme a la nit, ja que durant el dia feien vida dins dels caus. 

Amb aquest comentari vam entendre, de sobte, per què el conill era un animal amb tanta activitat nocturna: durant el dia roman dins del cau protegint-se dels depredadors i és a la nit, mentre la majoria dels animals dormen, quan aprofiten per sortir a buscar aliment.

La veritat és que els pots on tenen el menjar a la conillera eren buits cada matí. És curiós com, estant en captivitat i sense cap tipus d'amenaça per part d'algun depredador, el seu instint els empeny a alimentar-se durant la nit. Fascinant.

Ara ens preguntem... de quins animals s'amaga el conill? Ho intentarem respondre a la següent entrada.

Conill durant la nit

AMLJF

Què vol dir rosegador?

Per definició, un rosegador és un mamífer de mida petita que té dues dents incisives llargues i tallants a dalt i a baix de la boca que li serveixen per rosegar aliments o coses. 

Abans de conèixer aquesta definició, nosaltres classificàvem el conill com a mamífer rosegador, ja que a vegades els vèiem mossegant fusta, la gàbia i aliments durs... no obstant, els conills NO SÓN rosegadors. Ens vam quedar parats, però ben mirat, els conills poques coses comparteixen amb un rosegador.

Investigant una mica més enllà vam descobrir que els rosegadors representen un 42% del total de mamífers; amb unes 2280 espècies de rosegadors diferents. 

Però... si no és un rosegador, per què el veiem rosegant fustes i petits troncs? La resposta ens la va donar l'àvia de la Marta: els conills esmolen i gasten les seves dents amb l'ajuda de fustes o altres objectes a propòsit. Ho han de fer periòdicament, ja que si no ho fessin, les seves dents creixerien de manera desproporcionada causant-lis ferides a la boca i a les genives.

Conill amb creixement excessiu de les dents

AMLJF