Comiat

Després d'haver estat dos mesos treballant, observant, fent hipòtesis, investigant i estudiant els conills hem decidit posar el punt final al nostre blog. Han estat dos mesos plens de preguntes, respostes  i recerca relacionada amb l'hàbitat, l'alimentació i la morfologia dels conills. Dos mesos on hem descobert i après moltes coses sobre un animal en concret, però per sobre de tot, dos mesos on hem après a treballar medi d'una manera diferent que de ben segur ens servirà quan siguem mestres i estiguem al càrrec d'una aula.

Hem procurat anar més enllà de la simple pregunta-resposta; hem fet hipòtesis i hem imaginat el perquè de les coses, fent-nos adonar que en realitat sabíem més del que ens pensàvem. 

Per dur a terme la fonamentació teòrica d'aquest blog, ens hem servit de documentals, pàgines web, programes de televisió i de l'ajuda i l'experiència d'una persona que porta tractant amb animals des de sempre: l'àvia de la Marta. Hem après a conversar tot imaginant sobre un tema, a contrastar informació i a fer una tria acurada de les dades trobades. 

També cal mencionar el fet de que la primera vegada que vam dur a terme aquest treball, no ho vam fer de la manera correcte i per tant, no vam extreure tot el suc que aquest treball pot arribar a oferir. En aquest segon intent hem sabut valorar la riquesa de treballar medi amb aquest sistema, fent de nosaltres alumnes (i futurs mestres) més curiosos i amb el cap formulant bones preguntes a tothora. 

Com a punt positiu remarquem la funcionalitat de treballar medi amb aquest mètode.

Com punt negatiu remarquem el fet de que potser hagués calgut concretar una mica més el tema. És a dir: els conills era un bon punt de partida, però és un tema massa ampli com per tractar-lo en la seva totalitat amb els nens. Creiem que de cara a treballar amb aquest sistema en una escola, caldrà centrar-nos en un aspecte en concret de l'animal; per exemple: el seu hàbitat, la seva morfologia o el seu comportament. Tot i que de manera ordenada i molt seleccionada es pot tractar un aspecte de cada dimensió de l'animal. 

Estem molt contents i satisfets amb el resultat obtingut i desitgem que aquest blog pugui servir de guia per a qualsevol mestre que vulgui tractar l'àrea de medi d'una manera diferent, atractiva i significativa.

AMLJF

Quants anys viu un conill?

Sabem que cada ésser viu té una esperança de vida mitjana... però també en som conscients d'aquelles excepcions que ens deixen a tots bocabadats; com aquells ancians que tenen més de 100 anys i aquelles mascotes que normalment viuen 3 o 4 anys i ja fa més d'una dècada que viuen amb nosaltres. 

És per això que creiem que els conills que viuen en estat salvatge viuran menys temps que els conills domèstics. Per una senzilla raó: un conill domèstic té totes les atencions i alimentació que li calen per viure bé (en principi, és clar) i un conill en estat salvatge està exposat de manera constant als perills dels depredadors, canvis meteorològics bruscos i a una mala alimentació per falta de recursos.

Al programa de televisió Veterinaris vam sentir com li explicaven aquest tema a una clienta que acudia a la consulta amb la seva mascota. Un conill sa pot arribar a viure de 6 a 8 anys, tot i que alguns exemplars han arribat als 10 o 11. Els conills adults que observem a la granja tenen 3 anys.

La Marta agafant un conill de 3 setmanes de vida

AMLJF

Tots els conills blancs tenen els ulls vermells?

Aquesta pregunta, tot i que la responem a aquestes altures del blog, ens va sorgir just quan vam decidir l'animal que volíem treballar. Va sorgir arran de l'observació que va fer l'Anna: tots els conills blancs que he vist, tenien els ulls blancs! No obstant, en Ferran deia que no tots els conills blancs els tenien vermells... que només passava amb els que eren albins.

Tenim la gran sort de què a la granja tenim un exemplar adult totalment blanc i... amb els ulls vermells! Al ser completament blanc, suposem que podria ser un conill albí, però no n'estem del tot segurs, ja que l'àvia de la Marta no ens va saber dir si ho era o no.

No obstant, l'Anna va comentar que quan un conill (o qualsevol animal) té els ulls d'aquest color, significava que aquell exemplar no podruïa una determinada substància química i aquest fet provocava que els seus ulls fossin d'aquest color. 

A la documentació trobada vam poder llegir que, efectivament, els conills que tenen els ulls vermells és degut a què no tenen pigmentació en els ulls a causa de què no produeixen melanina. El color vermell és donat per la sang que circula per l'ull. No obstant, no és sinònim de què l'animal sigui albí; ja que hem vist fotos de conills albins amb els ulls blancs o blaus. 

Conill blanc amb ulls vermells

Conill albí amb ulls blaus

AMLJF

Va de bigotis

Per a què serveixen exactament els bigotis dels conills? Tindran la mateixa funció que els d'un gat o un ratolí?

La resposta a aquesta pregunta pot semblar senzilla i ràpida de fer... però la qüestió ens va mantenir enfeinats una bona estona. Com que són animals principalment nocturns, creiem que els seus bigotis els serviran per orientar-se i guiar-se millor en l'espai; calculant l'ample d'un forat per on poder passar o per saber si tenen cap obstacle al costat o al davant. Ens trobem llavors amb la mateixa funció que duen a terme els bigotis dels ratolins, gats, etc.

Fent recerca hem descobert que els seus bigotis (que creixen al voltant del nas i els ulls) serveixen, com hem suposat abans, per orientar-se a la foscor. Gràcies a les terminacions nervioses que posseeixen poden detectar vibracions, sensacions tàctils, corrents d'aire, entre d'altres. És per això que es recomana NO tallar mai els bigotis de cap animal que en tingui... això només el perjudicaria.

Bigotis de conill

AMLJF

De quins animals fuig el conill?

A l'última entrada que vam escriure ens vam formular una nova pregunta: de quins animals s'amaga el conill? Com la resta d'animals que habiten el planeta, el conill ha de fugir i protegir-se de diversos depredadors que se'l menjaran en quant se'ls presenti una ocasió.

Quins són aquests depredadors? Aquesta pregunta va sorgir a continuació. Tenim clar que han de ser animals amb activitat diürna, motiu pel qual els conills aprofiten per sortir a la nit, mentre els seus depredadors dormen. Com que els conills no són plantes, estem segurs de què els seus depredadors seran animals carnívors de mida semblant o superior a la seva. 

Tenint en compte les característiques enumerades anteriorment, vam elaborar una llista dels seus possibles depredadors: serps, aus rapinyaires, guineus, coiots i per descomptat l'ésser humà.

Vam fer recerca i vam descobrir que el conill té molts més animals als que evitar durant les seves sortides del cau: són un potencial depredador els que hem citat anteriorment juntament amb les fures, gossos, grans llangardaixos, gats, llops, mofetes i mosteles. Encara que de ben segur se'ns escapa algun.

Guineu perseguint un conill

AMLJF

És el conill un animal nocturn?

Havíem sentit a parlar de que els conills eren uns animals especialment actius durant la nit... però, per què? Decidits a comprovar-ho i entendre-ho vam anar a la granja un dissabte al vespre. A mesura que el sol s'amagava per l'horitzó, a les conilleres s'hi sentia més i més enrenou. Caram! Si que estan neguitosos...

En Jordi recordava haver vist un tros de documental on explicaven que la major part de la seva alimentació es duia a terme a la nit, ja que durant el dia feien vida dins dels caus. 

Amb aquest comentari vam entendre, de sobte, per què el conill era un animal amb tanta activitat nocturna: durant el dia roman dins del cau protegint-se dels depredadors i és a la nit, mentre la majoria dels animals dormen, quan aprofiten per sortir a buscar aliment.

La veritat és que els pots on tenen el menjar a la conillera eren buits cada matí. És curiós com, estant en captivitat i sense cap tipus d'amenaça per part d'algun depredador, el seu instint els empeny a alimentar-se durant la nit. Fascinant.

Ara ens preguntem... de quins animals s'amaga el conill? Ho intentarem respondre a la següent entrada.

Conill durant la nit

AMLJF

Què vol dir rosegador?

Per definició, un rosegador és un mamífer de mida petita que té dues dents incisives llargues i tallants a dalt i a baix de la boca que li serveixen per rosegar aliments o coses. 

Abans de conèixer aquesta definició, nosaltres classificàvem el conill com a mamífer rosegador, ja que a vegades els vèiem mossegant fusta, la gàbia i aliments durs... no obstant, els conills NO SÓN rosegadors. Ens vam quedar parats, però ben mirat, els conills poques coses comparteixen amb un rosegador.

Investigant una mica més enllà vam descobrir que els rosegadors representen un 42% del total de mamífers; amb unes 2280 espècies de rosegadors diferents. 

Però... si no és un rosegador, per què el veiem rosegant fustes i petits troncs? La resposta ens la va donar l'àvia de la Marta: els conills esmolen i gasten les seves dents amb l'ajuda de fustes o altres objectes a propòsit. Ho han de fer periòdicament, ja que si no ho fessin, les seves dents creixerien de manera desproporcionada causant-lis ferides a la boca i a les genives.

Conill amb creixement excessiu de les dents

AMLJF

Què passa a l'interior de la mare?

Una de les preguntes que ens rondava pel cap des de l'inici del treball era la següent: Quan una conilla està embarassada, es forma una única placenta per a totes les cries o cada exemplar compta amb la seva pròpia placenta?

Aquest fet ens té realment intrigats ja que quan vam visitar la granja dies després del part, vam veure a la mare menjar-se trossos de la placenta; el problema va ser que no vam distingir a simple vista si era una sola o vàries.

La nostra hipòtesi és: com que tots els conills han sortit amb el pelatge i les taques diferents, creiem que cada exemplar s'ha gestat dins d'una placenta pròpia; és a dir: la nostra conilla comptava amb 9 placentes al seu interior. De no haver estat així, haurien sortit tots iguals. 

Tenint en compte la informació consultada i les explicacions de l'àvia de la marta, podem afirmar que quan les conilles es queden embarassades, creen una placenta individual per a cada cria.

Esquema d'una placenta animal

AMLJF

Quin és el seu hàbitat ideal?

Anteriorment hem estat parlant de la seva dieta ideal, ara ens preguntem: quin és el seu hàbitat real/ideal? Observem que els nostres conills fan vida a la conillera, i no estan del tot malament, però sabem del cert que aquest no és el seu hàbitat original.
Tal com hem descrit a l'entrada on hem descobert que el conill és originari d'Espanya, creiem que el seu habitat ideal es troba allà on hi hagi grans extensions de terreny verd amb vegetals i arbustos no gaire alts on poder trobar aliment i amagatall. Un terreny amb algun arbre fruiter i un sòl no gaire dur per tal que puguin construir els seus caus.

Hem comparat les nostres hipòtesis amb la informació trobada i només ens caldria afegir que els conills prefereixen viure en zones seques amb sòl sorrenc properes al nivell del mar tot i que també poden viure als boscos. S'han adaptat molt bé a l'activitat humana, fins al punt de poder trobar grups de conills vivint prop de camps de cultiu i fins i tot a l'interior de cementiris. 

Conills en llibertat

AMLJF

Obren els ulls i mengen

Tal com va vaticinar l'àvia de la Marta i com vam poder llegir en les pàgines web consultades, les cries de conill van obrir els ulls passats 15 dies des del part.
Ens vam qüestionar el següent: Per què 15 dies i no unes hores? Pensem que els ulls dels conills són molt sensibles a la llum i per això necessiten passar un temps tancats, per a poc a poc acostumar-se a la claror ambiental. Més o menys com els humans, que no obrim els ulls fins passades unes quantes hores. Els conills estan programats per obrir-los passats 15 dies per què és el seu moment idoni per fer-ho, si ho fessin abans d'hora, potser els causaria una lesió ocular. 

Hem observat que l'esdeveniment de l'obertura d'ulls va més enllà de ser una simple anècdota; es tracta del moment en què el conill comença a caminar per la conillera reconeixent l'espai i el més important: és el moment en què comença a alternar la llet materna amb el pinso.

Sorgeix la següent pregunta/observació: A la conillera, combinen la llet amb el pinso... però en estat salvatge, quina seria la seva alimentació habitual? Sabem que els conills domèstics mengen pinso, enciam i pastanagues; però quina és la seva alimentació real?

Creiem que aquesta alimentació es basaria en la gran majoria de vegetals que pogués haver en el territori salvatge del conill, algun insecte i en el fruit d'algun arbre proper.
Fent recerca hem descobert el següent: els conills s'alimenten principalment de plantes poàcies i/o fabàcies, tiges, escorces, arrels, bulbs, llavors i plançons. Així que descartem la idea de què mengin insectes de manera habitual i afegim el fet de què són animals que a vegades es mengen els seus excrements per tal de reabsorbir més i millor els aliments.
Llavors... què passa amb les pastanagues que mengen a les pel·lícules? Tot i que les pastanagues formen part de la seva dieta, no en fan un consum prioritari ni excessiu. El fet que pensem que aquesta hortalissa és essencial per a l'animal no és més que una idea inculcada pels dibuixos animats. 

Pel que fa al seu comportament, observem que segueixen sent animals molt parats i continuen reposant a la conillera apilats un sobre l'altre per tal de mantenir l'escalfor. Hem pesat i mesurat un altre exemplar; en aquest cas les dades obtingudes han estat: 200g de pes i 17cm de cap a cua.

Conills apilats

Exemplar mesurat i pesat

AMLJF

Va de pèl

A la nostra quarta entrada (Punt de partida) esmenàvem que, una de les maneres de saber que una conilla podria estar embarassada era observar si aquesta s'arrancava el pèl de la panxa. 

En un primer moment no sabíem per què ho feia; pensàvem que una de les causes podria ser el nerviosisme o l'estrès.

No obstant, quan vam veure els 8 conillets acabats de nàixer dormint a la conillera li vam trobar un possible sentit al ritual d'arrencar-se el pèl del ventre: aquest pèl farà funció de llit i proporcionarà calor a les cries acabades de nàixer. Ens va semblar una molt bona explicació al fenomen que, més tard, vam poder-la confirmar amb la informació trobada a la xarxa. 

Ja ha passat una setmana des de la nostra última visita a la granja; als conills ja els ha sortit el pèl. El seu pelatge correspon amb el color de pell que vam veure i descriure a l'entrada anterior.

No obstant, encara no han obert els ulls; aquest fet es produirà passats 15 dies després del part. 

Vam pesar i mesurar un altre exemplar. Les dades obtingudes han estat: 100g de pes i 12 cm de cap a cua. Han crescut gairebé el doble en ambdues mesures des de la setmana passada. 

En la nostra propera visita esperem veure les cries ja amb els ulls ben oberts.

cries amb pèl

AMLJF

Quantes cries pot tenir una conilla en un sol part?

Aquesta pregunta ens va sorgir en el moment en què vam saber que una de les conilles de la granja estava a punt de donar a llum. Sabem que neixen molts conills en un sol part, però no coneixem el nombre mitjà.

Per la mida de la mare i per les sensacions obtingudes en el moment de palpar la panxa de la conilla, creiem que del mateix part en sortiran 5 o 6 cries.

El dia del part va arribar, i en quant vam poder ens vam dirigir a la granja per poder veure els conills.

Ni 5 ni 6... en van néixer 9! Tot i que un va morir a l'hora del part.

Han nascut amb els ulls tancats i amb absència de pèl. Tot i no tenir pelatge, podem intuir el seu futur color pel seu to de pell; en total en tenim 5 de color negre i 3 blancs amb taques negres.

Hem pesat i mesurat un exemplar: fa 50 grams de pes i 7 centímetres de cap a cua.

Anirem apropant-nos a la granja periòdicament per observar en quin moment obren els ulls i quan els comença a créixer el pèl.

La Mare

Les cries

AMLJF

D'on són originàriament els conills?

Ara ja sabem que al món trobem unes 47 (o més) espècies diferents de conills... però, d'on és originàriament aquest animal? En quina part del món es va començar a veure aquest mamífer?

La primera idea que ens va venir al cap va ser: Austràlia! Tenint en compte que Oceania és la cuna de moltíssimes espècies... però de seguida vam deixar córrer la hipòtesi. 

No ens vam atrevir a dir cap país o continent en concret, però creiem que es tracta d'una zona amb grans extensions de camp verd amb plantes i matolls i on no fes ni massa fred ni massa calor. 

Quins indrets del món coneixem que compleixin amb aquestes condicions? Sabem que a la costa oest d'Amèrica, a Califòrnia trobem un clima agradable i grans extensions de terreny silvestre. També a diferents zones d'Europa, principalment Espanya. Tot i que no pensem que el conill sigui originari de Sud Amèrica, allà també hi trobem zones que serien idònies per acollir el naixement d'aquest tipus d'animal.

Vam cercar a la xarxa el possible origen d'aquest animal i la resposta a la nostra pregunta ens va deixar d'allò més parats; el conill comú és originari de la Península Ibèrica! 

El fet no va passar desapercebut, es veu que els fenicis es referien a Espanya com La terra dels Conills. Fins i tot els romans, a les monedes forjades a Hispània, hi plasmaven un conill. 

Més tard, aquest animal va ser introduït a diferents parts d'Europa, Amèrica i Oceania. Per tant afirmem que el conill és, probablement, l'única espècie d'origen exclusivament europeu. 

Mapa de les primeres distribucions

Monedes Romanes fetes a Hispània

AMLJF

Quants tipus de conills hi ha?

Alguns de nosaltres vam tenir conills a casa quan érem petits; no sabem dir del cert de quina rassa eren, però mitjançant els records i fotografies, comprovem que tots eren diferents; no hi havia cap d'igual.
És per això que ens qüestionem la següent pregunta: Quants tipus de conills hi ha? Desconeixem si existeix un nombre fix o si aquest varia a causa de la gran capacitat reproductora d'aquests... però el que sí que imaginem és que n'hi haurà moltes classes diferents.
En sabem enumerar algunes: Els conills gegants i els nans, els conills d'orelles llargues, el conill americà... i ens sorgeix el següent dubte: si un conill americà es reprodueix amb un d'orelles llargues, ens trobaríem davant d'una nova espècie? O el resultat d'aquesta unió ja està catalogada o pel contrari, no es considera nova espècie?

Som conscients de què no som els primers que intenten fer un recompte de totes les espècies de conill existents; és per això que pensem que totes (o gairebé totes) les espècies de conill han estat catalogades.
Hem fet una mica de recerca per la xarxa i hem descobert que al món comptem amb un total de 47 tipus de conill diferents. No obstant, i tal com hem deduït nosaltres, la mateixa web afirma que és possible que hagi sorgit alguna espècie nova no catalogada tenint en compte la gran capacitat reproductiva d'aquest animal.

Principals races de conill

AMLJF

Punt de partida

Amb aquest blog tenim la intenció de donar resposta a les qüestions que ens vam plantejar a l'entrada anterior; tot seguint un procés d'observació, de diàleg i de recerca per tal d'aprendre nous continguts i acostumar-nos a treballar d'aquesta manera ja pensant en el nostre futur com a mestres.

Com també s'ha comentat anteriorment, tenim la gran sort de comptar amb la granja Can Sampere, un mas propietat de l'àvia de la Marta on tindrem, sempre que vulguem, les portes obertes per anar a observar i a fotografiar els conills.

La granja compta amb unes conilleres on viuen els conills; és a dir, no es troben en llibertat. Vam observar i comptar un total de 3 conills adults. L'àvia de la marta ens va explicar que les dues conilles estaven embarassades.
Com ho saps? Vam preguntar encuriosits... Ens va explicar que quan les conilles estan embarassades comencen a veure moltíssima aigua i comencen a arrencar-se el pèl de la panxa (que posteriorment faran servir com a llit per al recent nascuts). 

A més a més, ens va ensenyar com, de forma manual, comprovava si estaven embarassades de veritat: agafava el conill per les orelles mantenint-lo alçat i amb l'altre mà palpava el ventre; si notava uns petits embalums semblants a un gra de raïm, volia dir que la conilla estava en estat. 

Conill adult a la conillera

Conilla adulta a la conillera

Comprovació manual per veure si la conilla estaba embaraçada

AMLJF

Ens formulem preguntes sobre els conills

Abans de començar a fer res, vam trobar necessari crear una primera conversa sobre el tema per poder veure tot el que en sabem i el que ens agradaria saber.
Per tal de fer d'aquesta conversa inicial una experiència significativa per a nosaltres la vam realitzar a la granja de l'àvia de la Marta; lloc on es troben els conills que observarem de cara al treball.
Ens va sorprendre les poques coses que sabíem dels conills. No obstant teníem clar que eren mamífers, herbívors i que es reprodueixen amb gran facilitat durant tot l'any.

Vam seguir parlant sobre el tema i vam elaborar un llistat de preguntes sobre aquells aspectes que més ens inquietaven o que ens agradaria saber: (no les hem escrit amb cap ordre en concret).

• Quants tipus de conills hi ha?
• Tots els conills blancs tenen els ulls vermells?
• Originàriament, d'on són els conills?
• Quants conills pot donar a llum d'una sola vegada una femella?
• Quantes placentes té una femella? Una per cada conill o una comuna?
• Neixen amb pèl?
• Per què els serveixen els bigotis? 
• Tenen la mateixa funció que els bigotis d'un gat o d'un ratolí?
• Quin és el seu hàbitat ideal?
• Què vol dir exactament rosegador? El conill n'és un?
• Són animals exclusivament nocturns?
• Tenen cap depredador?
• Quants anys viuen?

Aquestes són les nostres preguntes inicials... però de ben segur que en sorgiran més a mesura que anem elaborant el treball.

AMLJF

Comencem!

El nostre context de sortida és el següent:

Un dilluns va ploure molt i no vam poder sortir al pati. Tancats a l'aula, els mestres vam decidir que podríem fer servir el projector de la classe per veure una pel·lícula. Els nens, per votació, van decidir que volien veure una d'en Buggs Bunny. En acabar el visionat, tot comentant la pel·lícula, un grup d'alumnes van afirmar que els conills només menjaven pastanagues. No obstant, un altre sector deia que també menjaven tot tipus d'hortalisses. Més tard algú va manifestar el dubte de si els conills ja naixien amb bigotis o si els hi sortien més tard.

Vam posar en comú les preguntes i reflexions dels nens al claustre i vàrem trobar oportú treballar aquest tema a ciències, ja que tot just començàvem a treballar els mamífers. 

Tenim la gran sort que a pocs minuts de l'escola hi ha una granja on hi crien conills i on ens deixaran anar a observar sempre que vulguem. 

AMLJF

Benvinugts!

Hola!

Som l'Anna, la Marta, la Lorena, en Jordi i en Ferran, un grup d'estudiants de la FPCEE Blanquerna i aquest és el nostre blog. 

Enguany, a l'assignatura de Ciències Experimentals, estem duent a terme un treball sobre un esser viu. Hem decidit que investigarem els conills, i transcriurem tots els nostres avenços i observacions en aquest espai web. 

Abans de començar ens hem fixat els següents objectius:

1. Observar el creixement dels conills des del seu naixement
2. Observar el comportament de la mare amb les seves cries
3. Observar la seva relació amb l'entorn on han nascut (ja que no són conills en llibertat)

Esperem poder aprendre molt i extreure el màxim profit possible d'aquesta experiència. També desitgem que aquest blog pugui servir com a guia o d'ajut per alguna escola que vulgui dur a terme una experiència amb conills a l'aula. 

Anna, Marta, Lorena, Jordi i Ferran (AMLJF d'ara en endevant)